En a línia habitual d’experimentació actualment em plantejo establir una dialèctica dins el mateix espai entre la figuració de fragments realistes, que es desfà en línies i conforma el pla i el volum amb un ratllat que pretén ser sensual i voluptuós.
Llençols, coixins. Nostàlgia d’infància, primer i últim vestit. El nu. Llum de carn, un impacte sensual, mòrbida forma. Collage, matèria, la línia que s’espesseig i es transforma en taca, la taca que es desfà i esdevé línia. El so del frec del grafit sobre fusta i paper. Música de dibuixant que sempre t’acompanya.
Gravat, serigrafia, papers, metalls, coure, zenc, ferro… L’encant de l’obra gràfica. Una oportunitat més per expressar-se amb l’afegit que pots multiplicar la imatge, és a dir fer més assequible l’obra a un públic més ampli.